La ciutat és porticada: porxos baixos. Al centre de la vila el Palau de la Raó--Palazzo della Ragione, grandiós edi-fici que els venecians construiren per administrar la justícia, serveix de mercat: carnisseries abundants, llegums prime-rencs. D'una banda hi ha la plaça de les herbes; de l'altra, la plaça dels fruits. Potser ben mirat és just això d'anomenar un mercat ben proveït palau de la raó. Patavia axiomàtica, enraonada i eterna! Ironies de l'home ben menjat! La gran ironia de Pàdua és, però, el Pratto della Valle, aquesta gran plaça deserta com un tractat antic en el qual hi ha les estàtues de setanta-vuit professors de la universitat! Aquestes estàtues fan dos cercles concèntrics i donen l'esquena a una herba rara ombrejada d'arbres alts. Setanta-vuit professors, si l'un eminent, l'altre encara més, de la universitat! Quin carnaval científicicultural! Patavia se'ls mira, per l'ull mig cuc, una mica artrític, dels seus porxos, amb un aire entre solemnei faceciós, passant-se la mà grassa per sobre els sac-sons acanalats del seu clatell.
La città è porticata: portici bassi. Al centro della città il Palazzo della Ragione - grandioso edificio che i veneziani costruirono per amministrare la giustizia - oggi serve da mercato: macellerie in abbondanza, primizie di verdure. Da un lato c’è Piazza delle Erbe, dall’altro Piazza dei Frutti. Forse, a ben vedere, è giusto chiamare Palazzo della Ragione un mercato ben fornito. Patàvia assiomatica, ragionevole ed eterna! Ironie dell’uomo ben pasciuto! La grande ironia di Padova è però il Prato della Valle, quella vasta piazza deserta come un trattato antico, nella quale stanno le statue di settantotto professori dell’Università! Queste statue formano due cerchi concentrici e volgono le spalle a un prato rado ombreggiato da alberi alti. Settantotto professori - se uno eminente, l’altro ancor di più - dell’Università! Che carnevale scientifico-culturale! Patàvia li osserva, dall’occhio semicieco e un po’ artritico dei suoi portici, con un’aria tra il solenne e il faceto, passandosi la mano grassa sulle pieghe scanalate della nuca.